El meu país és tan petit que quan es trenca un cable esquifit, durant uns dies la llum se’n va a dormir sense haver-la vist. Diuen les velles elèctriques que, res, que ja torna i els polítics es treuen les puces de sobre. Tant se val! És així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que pots anar a estiuejar a sobre d’un generador d’electricitat. I flairar el seu fum negre, suar amb el baf que crema. Tant se val! És així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar és pràcticament impossible anar fins al campanar veí. Diuen que hi ha una cosa que es diu Renfe, que hauria d’unir els pobles, però ara ho impedeix la catenària traïdora o un canvi d’agulles que no va a l’hora, o un Altaria que no toca vores. Tant se val! És així com m’agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que de joguina és l’aeroport i, renoi, com costa que un avió et porti lluny d’aquí. I no podem ni fer-nos contrabandistes, perquè no tenim dret a hub, diu el consell de ministres. Tant se val! És així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que a les empreses estatals, se’ls ben refot el que passi aquí. De tant en tant ens prometen, ens piquen l’ullet i ens enreden. I a nosaltres com ens agrada així. I és que no sabem fer res més. Cridem i després callem, d’això en diuen seny al meu país.
El meu país és tan petit que alguna culpa devem tenir del que ens passa últimament aquí. Però el silenci mareja, el conformisme ens impregna, la falta de sang ens bloqueja. Tant se val! És així com ens agrada patir. I no sabem ser diferents. Sempre ens la van foten i nosaltres ben mesells anem dient que estic malalt d’amor pel meu país.
(Article d'Iu Forn, publicat a l'Avui el 31/07/2007). Res més a dir.
martes, 31 de julio de 2007
lunes, 30 de julio de 2007
El llop
Al final, ha sigut com el conte del llop. 'Que ve, que ve...!' i no era veritat. Al cap d'un temps, 'que ve, que ve..., no no, perdó, m'ho havia semblat'. Més tard, 'que ve, que ve... vols dir? T'ha semblat sentir un soroll estrany, imaginacions teves...'. I al cap de cert temps, 'que ve, que ve..', i era una falsa alarma. I encara més tard, 'que ve, que ve..! no crec, deuries estar somniant'.
I el llop va venir, aquesta vegada sí.
I el llop va venir, aquesta vegada sí.
miércoles, 25 de julio de 2007
Yonkis del PSOE!!
Quin atreviment el d'aquest Biosca... El vídeo és realment bo, el sentit de l'humor també és molt important en política. No ho entén així però, la gran quantitat de gent que se li tira al damunt, l'increpa i intenta agredir-lo físicament. I això, no és res més que el resultat de la violència verbal que presideix la política al nostre país i que es converteix en agressions físiques entre les bases dels dos grans partits. Una pena. Acebes i Blanco, i Zaplana i Garrido, preneu nota dels efectes de les vostres paraules.
viernes, 20 de julio de 2007
Adéu a Piqué
Se'n va el millor polític del Parlament. I des d'un bon principi, espero que amb aquesta afirmació no se'm tatxi de 'pepero'. Però és el que penso. Se'n va el millor orador, el millor referent a Catalunya del què vol dir ser liberal i de centredreta sense que t'acusin de ser un feixista a les primeres de canvi, és a dir, un posicionament polític més en consonància amb les dretes europees com a Alemanya (Merkel), França (Chirac-Sarkozy), etc..
Ja quan es va aprovar l'Estatut, no li va fer fàstics i es va atrevir a dir que el finançament contemplat en el text el 30 de setembre recollia les seves propostes. Em va sorprendre molt veure'l brindar amb cava, davant tota la premsa gràfica, desitjant llarga vida al text. I és que en el fons, tot i votar No a l'Estatut, estic segur que, a títol personal, hauria votat afirmativament.
Tot això és molt arriscat tenint Acebes, Zaplana i Rajoy com a caps. I com aquestes, diverses 'sortides de to' pels 'jefes de Madrid', com que s'havia de cessar Acebes i Zaplana, va felicitar la selecció catalana quan va guanyar el mundial de hockey, va deslligar la treva d'ETA a Catalunya amb l'Estatut, i en definitiva, va fer esforços per acostar-se a qui no pensava com ell (o sí). Prova d'això, és que ha estat elogiat per tots els partits del Parlament pel seu 'tarannà', qualitat que no es pot dir de bastants ja excompanys de partit. I no és allò que qual algú se'n va o es mor es destaquen tots els mèrits, ja que han sigut moltes les vegades que els seus contrincants han separat les crítiques al Piqué polític al de Piqué persona.
També caldrà preguntar-se si és un missatge per a Rodrigo Rato, que no ha negat del tot que torni a la política com tampoc ha confirmat que s'incorpori a l'empresa privada. Tenen por a Gènova que els bons treguin als mediocres? Rato, com Piqué i segurament Gallardón, il·lustra aquesta dreta, liberal, més oberta de mires que l'actual PP.
Insisteixo que el Parlament i la política catalana perd un polític de 'talla', tot un exministre d'Indústria i Exteriors que al seu dia va entrar d'independent quan hauria d'haver-se passat a l'empresa privada per evitar allò que tants catalans s'han preguntat: 'Què hi fa un polític com vostè en un partit com aquest?'. Ara ja res, i de ben segur que a partir de demà li plouran ofertes. Molta sort!
Ja quan es va aprovar l'Estatut, no li va fer fàstics i es va atrevir a dir que el finançament contemplat en el text el 30 de setembre recollia les seves propostes. Em va sorprendre molt veure'l brindar amb cava, davant tota la premsa gràfica, desitjant llarga vida al text. I és que en el fons, tot i votar No a l'Estatut, estic segur que, a títol personal, hauria votat afirmativament.
Tot això és molt arriscat tenint Acebes, Zaplana i Rajoy com a caps. I com aquestes, diverses 'sortides de to' pels 'jefes de Madrid', com que s'havia de cessar Acebes i Zaplana, va felicitar la selecció catalana quan va guanyar el mundial de hockey, va deslligar la treva d'ETA a Catalunya amb l'Estatut, i en definitiva, va fer esforços per acostar-se a qui no pensava com ell (o sí). Prova d'això, és que ha estat elogiat per tots els partits del Parlament pel seu 'tarannà', qualitat que no es pot dir de bastants ja excompanys de partit. I no és allò que qual algú se'n va o es mor es destaquen tots els mèrits, ja que han sigut moltes les vegades que els seus contrincants han separat les crítiques al Piqué polític al de Piqué persona.
També caldrà preguntar-se si és un missatge per a Rodrigo Rato, que no ha negat del tot que torni a la política com tampoc ha confirmat que s'incorpori a l'empresa privada. Tenen por a Gènova que els bons treguin als mediocres? Rato, com Piqué i segurament Gallardón, il·lustra aquesta dreta, liberal, més oberta de mires que l'actual PP.
Insisteixo que el Parlament i la política catalana perd un polític de 'talla', tot un exministre d'Indústria i Exteriors que al seu dia va entrar d'independent quan hauria d'haver-se passat a l'empresa privada per evitar allò que tants catalans s'han preguntat: 'Què hi fa un polític com vostè en un partit com aquest?'. Ara ja res, i de ben segur que a partir de demà li plouran ofertes. Molta sort!
jueves, 12 de julio de 2007
80 quilòmetres per hora
La conselleria de Medi Ambient i Habitatge s'ha tret de la màniga un nou decret que obligarà als conductors que accedeixin a la ciutat de Barcelona o que circulin per les vies de l'entorn metropolità a reduir la velocitat fins als 80 quilòmetres per hora. Una mesura que busca un impacte mediàtic i obtenir la complicitat dels catalans i que s'ha trobat amb una forta oposició que no entén de partidismes polítics. Estic segur que fins i tot en discrepen alguns 'ecoloxistes de debò' que, a falta de recursos en transports públics, veuen com han d'agafar el cotxe privat per fer les seves tasques diàries. No tinc 'cap dubte' que, per predicar amb l'exemple, els cotxes oficials aniran tots a 80 quilòmetres per hora. N'heu trobat mai algun per l'autopista? T'hi has de fixar molt perquè és difícil quedar-se amb la instantània d'un cotxe que va a 190 quilòmetres per hora...
L'objectiu és reduir la contaminació, no augmentar la seguretat viària. Si quantifiquéssim la contaminació que emeten els cotxes que entren a la capital i les que provoquen les centrals tèrmiques, factories i petroquímiques tarragonines, les mesures que prendrien els polítics serien unes altres. 'Qualsevol' truca al senyor Seat o al senyor Nissan i l'obliga a limitar la velocitat dels vehicles que fabrica per reduir la contaminació. L'amenaça de la deslocalització seria massa gran i no estem per més ensurts d'aquest tipus.
I com sempre, els culpables de tot i els qui ens hem d'adaptar, millor dit resignar, som els ciutadans que vivim en una societat tan lliure que cada dia ens diuen més què hem de 'no fer'. No et passis de 80 km/h, recicla, separa els residus orgànics dels que no ho són, no fumis en un bar de 98,65% metres quadrats, no posis l'aire acondicionat per sota els 25 graus, no facis servir el transport privat, no surtis de casa a tal hora o tal altra per evitar cues, no compris un pis amb els teus estalvis i el tinguis uns mesos buits perquè te l'expropiarem, i així un llarg etcètera.
Amb la nova mesura, millorarà la xarxa de transport públic (trens i autobusos urbans i interurbans)? Es reduiran el preu dels peatges? Trauran punts als conductors i els sancionaran econòmicament per anar a 97 quilòmetres per hora per un tram que avui estaria permès però que a la tardor que ve no? És potser una mesura per recaptar més diners a través de les multes? Les respostes: No, per descomptat que no, sens dubte, segur, respectivament.
M'agradarà saber com es pot anar a 80 quilòmetres per hora sense contaminar. Amb tercera amb el motor revolucionat o amb quarta i molt baix de revolucions? Si es fan cues i milers de cotxes han de fer el trajecte amb para-i-arrenca, de primera a punt mort i de punt mort a primera, no contamina?? Algú m'ho pot respondre amb dades a la mà?
L'objectiu és reduir la contaminació, no augmentar la seguretat viària. Si quantifiquéssim la contaminació que emeten els cotxes que entren a la capital i les que provoquen les centrals tèrmiques, factories i petroquímiques tarragonines, les mesures que prendrien els polítics serien unes altres. 'Qualsevol' truca al senyor Seat o al senyor Nissan i l'obliga a limitar la velocitat dels vehicles que fabrica per reduir la contaminació. L'amenaça de la deslocalització seria massa gran i no estem per més ensurts d'aquest tipus.
I com sempre, els culpables de tot i els qui ens hem d'adaptar, millor dit resignar, som els ciutadans que vivim en una societat tan lliure que cada dia ens diuen més què hem de 'no fer'. No et passis de 80 km/h, recicla, separa els residus orgànics dels que no ho són, no fumis en un bar de 98,65% metres quadrats, no posis l'aire acondicionat per sota els 25 graus, no facis servir el transport privat, no surtis de casa a tal hora o tal altra per evitar cues, no compris un pis amb els teus estalvis i el tinguis uns mesos buits perquè te l'expropiarem, i així un llarg etcètera.
Amb la nova mesura, millorarà la xarxa de transport públic (trens i autobusos urbans i interurbans)? Es reduiran el preu dels peatges? Trauran punts als conductors i els sancionaran econòmicament per anar a 97 quilòmetres per hora per un tram que avui estaria permès però que a la tardor que ve no? És potser una mesura per recaptar més diners a través de les multes? Les respostes: No, per descomptat que no, sens dubte, segur, respectivament.
M'agradarà saber com es pot anar a 80 quilòmetres per hora sense contaminar. Amb tercera amb el motor revolucionat o amb quarta i molt baix de revolucions? Si es fan cues i milers de cotxes han de fer el trajecte amb para-i-arrenca, de primera a punt mort i de punt mort a primera, no contamina?? Algú m'ho pot respondre amb dades a la mà?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)