Maragallada en l'era Montilla (II)

Ja tenim la segona maragallada de la setmana. Supera la primera, sens dubte. Trobàvem a faltar declaracions explosives de l'expresi, i ja en van dues en tres dies. El que ha dit Maragall (que Zapatero l'ha traït) era un fet sabut per tothom però no deixa de ser que si ho explica ell, adquireix molt més valor, lògicament. I es confirma, per tant, que darrera el 'talante' de Bambi s'amaga quelcom més. Qui més ha sortit guanyant en tot això és la revista Avenç. Molta gent ni sabia de la seva existència i dilluns que ve aquesta publicació farà la tirada de la seva vida i s'esgotaran ràpidament els primers exemplars.

Si el tripartit 1.0 va ser el Dragon Khan, la versió 2.0 és el tutuki-splash. Tots s'esquitxen. Montilla, amb la llei del silenci, devia pensar que no tindria problemes. Però el cert és que la política catalana està agafant uns derroters que ningú hagués suposat mesos enrera. ERC desplegant des del govern un Estatut amb el que no hi creu, el seu impulsor dient que 's'ha perdut el temps' i que el seu boss el va fer triar entre un segon mandat o la reforma del text (al final, no tindrà ni una cosa ni l'altra); CiU, perplex, no entén res; els del PP es fan un fart de riure i les seus d'ICV amb les façanes de les seves seus tacades de pintura i ous llançats, suposadament pels seus exvotants, per la política 'feixista i repressora' dels Mossos d'Esquadra, i per extensió el Departament d'Interior. Si us arriben a dir fa uns dos anys que les façanes de les seus del PP estarien impecables i que les d'ICV 'acollirien' dues manfestacions per setmana i haurien de ser protegides per brigades antiavalots, us ho hauríeu cregut?

Maragallada en l'era Montilla

Quina mena de polítics tenim? (i hem tingut). Com pot dir l'expresident de la Generalitat que va impulsar l'Estatut i que fins fa dos dies se'n felicitava, que la reforma del text no ha servit per a res? Després de sentir aquestes afirmacions, vaig pensar que el Maragall de veritat imitava el del Polònia i no al revés.

La Constitució no es podia modificar aleshores, tampoc es pot fer ara i no crec que els dos partits majoritaris espanyols ho tinguin com una prioritat màxima els pròxims anys. I Maragall ho sabia. Hagués estat molt millor pensar-hi abans per estalviar-nos boicots, l'augment de l'anticatalanisme arreu de l'estat, l'avançament de les eleccions, l'expulsió dels consellers d'ERC amb tot el trasbals que comporta per l'administració i la seva sortida també de la presidència de la Generalitat. I el que és pitjor: la desconnexió, total, entre governants i ciutadans. Aquesta fractura restarà oberta durant molts anys, i el primer símptoma va ser l'elevada abstenció en les darreres eleccions catalanes.

Això sí, el' millor capítol' està per arribar: la sentència del TC pot marcar un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya.

48 hores després

Han passat ja dos dies des que es va celebrar Sant Jordi. En aquest dilluns semifestiu vam poder veure milers de roses i llibres, que esperem que algun dia siguin llegits i no fossin comprats per dir 'jo ja he complert'. I la veritat és que és el pitjor dia per comprar un llibre. D'acord que potser tens un descompte, però per què pagar de 16 a 20 euros per un llibre que abans d'endurte'l l'ha tocat mitja ciutat, ha llegit una pàgina a l'atzar i ha decidit que no se'l quedava?

És una bona ocasió també per passejar, no amb calma i sí amb empentes i trepitjades, per la Rambla de Girona. Totes les llibreries de Girona estan allà representades amb una parada, on els potencials compradors miren, trien, comenten, pregunten sobre les novetats editorials i les que no ho són tan. Vegi's, sinó, 'La catedral del mar' d'Ildefonso Falcones.

'Encara és hora que em llegeixi el llibre que em van regalar l'any passat, que ja n'haig de triar un altre', sentia comentar a un noi d'una trentena d'anys. Malament quan aquesta persona se sent obligada a comprar un llibre perquè toca i per imposició d'una diada comercial, i més malament encara quan sap que es quedarà a l'estanteria acumulant pols.

Aquest any també s'ha parlat, com no, dels llibres mediàtics. No ha sigut Buenafuente qui ha encapçalat les ventes, però sí Polònia i Pepe Rubianes. La colla de Toni Soler no s'amaga que han escrit/fet un llibre mediàtic, dels que s'aprofiten de sortir a la tele per promocionar-se. Bé, és discutible i mereixen potser un escrit a part. Però jo em pregunto, no és un llibre mediàtic el de Sergi Pàmies que surt sovint als Matins de tv3 i en diversos programes de ràdio parlant de televisió i el Barça? Ell també és un autor mediàtic, es passa al dia als mitjans, i en canvi no se'l critica per això.

És una diada comercial, sí. Els floristeries es forren i les editorials no diguem. Però també és una jornada amb molt d'encant: l'autèntic dia dels enamorats a Catalunya, i no el 14 de febrer, Saint Valentine's Day, i que per sort només una minoria segueix aquí.

Preguntava Josep Cuní aquest dilluns als seus telespectadors -ja sabeu, a través del MATINS.SI, MATINS.NO- si Sant Jordi havia de ser festiu (dia no laborable, perquè una festa ja ho és). Una gran majoria es decantava pel sí, però em quedo amb l'opinió de la seva companya, quan deia que la gràcia està en què és un dia laborable però amb els horaris permisius i en què sempre pots esgarrapar una horeta per gaudir d'aquesta festa. I és ben cert, i si no què passaria si Sant Jordi caigués en un dimarts o en dijous? La gent es quedaria a la ciutat per celebrar el Sant Jordi o s'agafaria un pont per marxar quatre dies? Sant Jordi no seria mai més el mateix, no trobeu?

De moment, tinc dos llibres per llegir. Un de l'incombustible i entranyable Josep Maria Espinàs, amb el seu 'Relacions Particulars' i 'Sayonara Barcelona' de l'últim Premi Sant Jordi, Joaquim Pijoan.