Les Corts

'Si et portes malament,aniràs a la comissaria de les Corts'. Aquesta podria ser la versió corregida i augmentada al segle XXI del popular 'Si et portes malament, vindrà l'home del sac'. Quina por ens feia aquesta frase de petits...

Doncs bé, des d'unes setmanes ençà veiem com s'han produït maltractaments i vexacions a detinguts per motius X i traslladats a la comissaria de les Corts. D'acord que aquests arrestats s'encaren i probablement insulten als agents (les imatges no tenen so i no ho sabem), però els mossos han de tenir la sang freda per ser hermètics a aquestes provocacions. Això, suposo, deu ser una de les lliçons que aprenen a l'Escola de la Policia de Mollet del Vallès.

És evident que no es poden controlar totes les actuacions d'aquests mossos, però estem arribant a un punt que aquests casos 'ja no són tan puntuals'. I sempre es donen a la mateixa comissaria, detall més alarmant encara.

Potser seria el moment de demanar responsabilitats polítiques. No vull ni pensar quina hagués estat la reacció d'ICV, que ostenta la conselleria d'Interior, si aquests maltractaments haguessin estat sota els comandaments d'un Departament encapçalat per CiU, i ja no diguem pel PP. 'Tornem a tenir una policia feixista i torturadora', dirien. I no es cansarien de demanar dimissions.

El conseller diu que la policia en 'sortirà reforçada' i ha optat per posar càmeres a totes les comissaries.. Cal que la policia vigili a la policia?? M'agradaria poder contestar que no.

El Rey Juan Carlos I, ¿el español de la Historia?

El Rey Juan Carlos I, ¿el español de la Historia? Amb aquesta pregunta titula elmundo.es la notícia sobre l'elecció del borbó com a espanyol de la història en un programa especial d'Antena 3. A continuació, dóna al lector la possibilitat de dir-hi la seva: '¿Cree usted que el monarca merece este puesto?' Un 17% diu que sí, un 83% que no a les 17.30 del migdia d'avui. Feta així la pregunta, és normal que surtin aquests resultats.

Un altre exemple d'aquest matí. A 'El món a Rac1' preguntaven 'Confieu amb els Mossos?'. Un 51% ha dit que sí, un 49% que no.

Ambdós casos són preguntes en les quals s'indueix a la resposta, cap a un sentit o altre.

En el primer cas, l'últim o el real objectiu de El Mundo, i també la COPE, no és tant la denúncia de 'l'escalada dels nacionalismes català i espanyol', com dirien ells, sinó preguntar-se 'què fa la monarquia per garantir la unitat d'Espanya?'. I així, posar a l'espanyol del carrer en el dubte de la utilitat d'aquesta institució, que costa molts diners a les arques públiques. Podrien reforçar aquesta tesi alguna que altra crítica d'en Fede dels micròfons de la COPE i que l'editorial de El Mundo, l'Esfera de los Libros, hagi publicat darrerament títols crítics amb la monarquia.

En el segon cas, estem davant de dues polèmiques sorgides en dos dies i que deixen en entredit els Mossos. La primera és la utilització d'uns anomenats punxons en les manifestacions d'okupes, anitisistema i altres col·lectius que acostumen a provocar aldarulls. L'altre és la mort d'un jove mentre va saltar des d'un cotxe en marxa. La decisió de voler escapar la va dur a terme el detingut, però no deixa de ser que estava sota custòdia policial. I enmig de les dues polèmiques, s'anuncia la detenció de 19 persones acusades de cometre uns mil robatoris al metro; de les quals 13 ja són al carrer i possiblement a l'estranger...

El més lògic és que amb aquest context, l'audiència hagués contestat majoritàriament que no confiaven amb els Mossos, induïts probablement per aquestes circumstàncies. No obstant això, no ha sigut així i encara reben el suport d'un de cada dos catalans...

Cutty Sark in memoriam

Llegeixo amb molta tristesa que un dels símbols del colonialisme anglès, el vaixell Cutty Sark, ha desaparegut aquest dilluns a la matinada enmig de les flames. Construït íntegrament amb fusta, el seu destí estava clar amb el mínim contacte amb les flames. Per això, em ve a la memòria les vegades que, en la meva etapa a Londres, vaig estar davant d'aquest llegendari barco.

La primera vegada que vaig veure els tres màstils del Cutty Sark que sobresortien a la zona de Greenwich, al sud-est de la ciutat i a pocs metres del meridià zero, va ser dos o tres dies després d'aterrar a Londres. Anava amb en German, de Madrid; la Núria, de Montblanc; la Pipi, de Múrcia; la Fabiola, de Brasil i en David Poon, de Hong Kong. Aleshores estava en ple de procés adaptació a la ciutat i recordo aquella excursió amb especial apreci perquè m'ho van posar molt fàcil. La qüestió era passejar per aquest districte de la ciutat, visitar el meridià zero, la part financera, etc.. però un sempre es fixa amb el que li interessa i la presència del Cutty Sark no em va passar desapercebuda.

A Greenwich hi vaig anar tornant altres vegades. Només en una ocasió, amb motiu de la visita dels meus pares a Londres, vaig accedir al seu interior. Les reconstruccions eren perfectes i donaven una idea del què podia ser la vida allà dins durant les travessies entre la Índia i Anglaterra per transportar tè o entre Austràlia i Anglaterra en el transport de llana. Només el casc ha sigut testimoni, que per moltes reconstruccions ja no serà el mateix, de les infinites vicissituds en tots els camps, i començant pel propi barco i les tècniques de navegació, de la societat anglesa i mundial en els dos últims segles. I ara, tot ja és història.

Scotland Yard investiga si ha estat un incendi provocat. M'abstindré de dir el que s'hauria de fer amb els culpables en cas que es confirmi aquest extrem. Seria políticament incorrecte i potser podria anar a la presó, com en Sergi Pàmies.

Gironins

Dooooncs..., el que us comentava en el post de divendres passat. Diferent en la forma però el mateix en el fons, Quim Curbet també ho denuncia al Diari de Girona d'avui.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2685&pIdSeccion=2&pIdNoticia=198874&rand=1178685160814

La supervivència de l'emule

Avui estic content perquè he fet un descobriment malgrat el meus limitats coneixements informàtics. Fa poc menys d'un mes vaig comprar un PC amb l'inconvenient, ja assumit (quin remei!), que venia amb el Windows Vista Home Premium incorporat, i que això era sinònim de no poder utilitzar l'emule.

Tot i així, volia comprovar que el rumor, a priori confirmat, que no es podia instal·lar era cert. Una vegada descarregat el programa a l'ordinador, baixava cançons, que es podien escoltar. Ah!..., (llegiu aquest 'Ah..! com el pronunciaria Monegal) quan va ser hora de buscar la carpeta Incoming per obtenir l'arxiu en MP3, aquesta no hi era per enlloc. Sembla que l'emule es queda instal·lat al sistema, però no així la carpeta on van a parar les cançons 'pirata'.

Doncs bé, si aneu a Preferencias i Directorio, i feu que la música es descarregui en una carpeta independent de la ubicació de l'emule (per exemple a l'Escriptori i no dins d'Archivos de Programa), la música va a parar dins d'aquesta nova carpeta i es pot escoltar perfectament i evitar aquest escull que Microsoft havia posat, suposadament, en pro de la música legal.

És possible que no hi haguessin caigut amb això?? Ho pregunto perquè no sóc informàtic ni res per l'estil, i sí un ignorant en aquests temes. I ja que aquest tema crea sempre tanta controvèrsia i debat, no ha plagiat Microsoft el sistema de finestres del programa iTunes i del sistema del Mac, en general? Jo hi veig moltes similituds...

L'Emule s'ha de saber utilitzar. És una gran eina per trobar versions de grans temes de la història de la música que mai de la vida sortiran a la venda. La majoria de vegades han extret de concerts amb un vulgar mp3 o d'una taula d'un tècnic de so del mateix espectacle i que després els ha penjat a la xarxa. Això, no és pirateria, és compartir sense cap afany de lucre una versió, per exemple, del 'Dancing in the dark' cantada per Tina Turner, la gira del Vote For Change encapçalada per Bruce Springsteen i els REM o el concert de Mark Knopfler a Badalona, entre molts i molts d'altres temes.

Quin mal fa tenir aquestes joies per al meu gaudi al meu ordinador si mai les trobaré a les botigues??

La gent no saluda o què passa?

A Girona, pots tenir dos tipus de coneguts: els que saluden quan et veuen pel carrer i els que no. Del primer grup, poca cosa a dir perquè forma part de les normes més bàsiques de l'educació i la cordialitat d'una societat civilitzada. Del segon grup, crec que cada dia més nombrós, ja en començo estar a tip. Que jo sàpiga, no he fet res dolent a ningú perquè en una ciutat petita com Girona, o en un poble gran com Girona (com preferiu), on és força habitual trobar-se gent coneguda, que no vull dir amics, et girin la cara en el sentit literal de l'expressió. I és clar, et trobes enmig del carrer que parles sol o aixeques un braç per saludar el no-res o ningú. Mentrestant, el vianant que camina paral·lel a tu o ve de cares pensa que 'per menys, n'hi ha que estan tancats'.

Sense anar més lluny, avui m'ha passat tres vegades. I he decidit dir prou. He pensat de fer una vaga i no saludar cap conegut que em creui pel carrer. Evidentment, no demano que es parin i m'expliquin què han dinat o quines preocupacions vitals tenen. Senzillament, amb un 'Hola', 'Adéu' o tan sols un escuet 'ei' o cop de cap n'hi hauria prou. Però he recapacitat i no vull ser com ells. Si mai em veieu pel carrer i no saludo pot ser perquè: a) no us he vist o b) se m'ha accentuat la meva personalitat gironina.

Tal com acaba el controvertit Manuel Trallero els seus articles al suplement de TV dels dissabtes a La Vanguardia: 'Aunque, eso sí, una mala semana (día), la (lo) puede tener cualquiera'

Tintorera

És un tòpic sí, però una imatge val més que mil paraules. Aquí teniu l'animalot que dissabte passat va aparèixer per la platja que dóna nom a aquest humil blog: