Gran festa

Gran dissabte, gran aniversari, gran sopar, gran celebració, gran retrobament!

Retrobament del nucli Resa, però amb una important absència!

Urisaaan & Carla & Teo

Hora dels parlaments

Hora dels parlaments

Una hora de pedagogia catalana a TVE

Si fóssim a l'estiu estaríem a les portes d'un nou èxit musical que portaria per títol 'No me llamo José Luis, me llamo Josep Lluís aquí y en la China'.' que recorda al 'No me llames Dolores, llámame Lola' de Pastora'. Ahir, Josep Lluís, 'aquí i a la Xina', va ser la estrella del 'Tengo una pregunta para usted' de TVE i va tenir l'oportunitat d'explicar-se durant 35 minuts i justificar els seus anhels independentistes sense males paraules ni desqualificacions (i no com fan alguns sectors de la premsa nacionalista espanyola).

Val a dir també que l'auditori escollit per formular les preguntes a Josep Lluís, 'aquí i a la Xina', no va estar gaire a l'alçada, i li van posar les coses fàcils com quan es va voler fer demagògia amb la llengua. Va respondre a les provocacions i al rintintín de dos castellano-manxecs, precisament arrel del seu nom de pila, amb fermesa i contundència; així com també sobre la seva reunió amb ETA a Perpinyà, el major error de la seva carrera política i que li va costar el càrrec. 'Vostè hi era?', va preguntar Josep Lluís, 'aquí i a la Xina'. La noia valenciana que havia fet la qüestió va respondre que no, però 'que se ha publicado y se ha dicho...'. Aquí està el problema. Va quedar en evidència que el filtre utilitzat per molts espanyols per informar-se està massa brut i dir que Carod va pactar una treva només a Catalunya va ser una intoxicació majúscula, que de rebot va afectar al concepte que molta gent de l'estat té de Catalunya.

Vaig trobar a faltar preguntes sobre els beneficis, i també el cost, de la Fira del llibre de Frankfurt o d'un fet encara més recent: l'anunci als quatre vents que Catalunya disposaria d'un pavelló a la Biennal de Venècia, mentre a Itàlia ho desmentien. Aquest fet va comportar la dimissió de tot un exconseller en cap que –ahir, el mateix dia del programa- Carod va rebutjar. Malgrat la frase 'No me llamo José Luis', no hauríem d'oblidar que només 48 hores abans el Govern va fer una gran patinada amb aquest tema. Espero no ens quedem només amb l'anècdota.

L'altre moment cèlebre de la nit va ser la discussió de Duran Lleida amb una dona musulmana que reclamava l'ús lliure del vel a Espanya. Aquí, Duran va ser clar i directe, advertint que la resposta no agradaria: 'Si és per una imposició i perquè obliguen a les dones a portar-lo no hi estic d'acord i, a més, és un retràs cultural' i 'li demano que s'integri'. La dona insisteix que els seus fills són espanyols, i Duran li respon que aquí tenim una cultura diferent a la islàmica. Un diàleg de sords. En aquesta qüestió, el políticament correcte i la demagògia s'estan perdent i és hora d'afrontar aquest tema amb una legislació clara.

Duran va posar l'exemple de la seva dona, en cas que com a parella visquessin en un país musulmà. Ningú dubtaria que s'hauria de posar un mocador al cap per respectar la seva cultura. Per tant, els immigrants musulmans han de fer el propi aquí. I això no és ser racista, és ser just, perquè volent quedar tan bé es pot acabar imposant sutilment una cultura sobre l'altra.

Em temo que no tornarem a veure el 'Tengo una pregunta para usted' durant uns quants mesos perquè aviat vénen eleccions i els futurs programes podrien ser vistos com mítings encoberts. És d'esperar, però, que almenys una vegada el trimestre, els caps dels principals partits al Congrés, i d'altres que puguin tenir interès, vagin passant per l'interrogatori del poble, que els ha escollit, que els paga que n'espera resultats.

'Segur que t'hi sents identificat'

'Segur que t'hi sents identificat', diu la falca del programa de TV3 'Un lloc per viure'. Doncs això és el que he pensat si ara expliqués la meva odissea per posar-me en contacte amb el servei al client de Telefònica per deixar constància que la línia ADSL de casa, per enèssima vegada, no funcionava. Surt una veu enllaunada en un una línia 902 de pagament dient que 'le seguimos atendiendo', 'no se retire', 'le vamos a abrir una incidencia', etc etc.. Una incidència que després de ser oberta, ja la van tancar sense solucionar res. By the face. Com segurament sabeu de que parlo, tampoc entraré en detalls.

Això sí, un fet que els 'honora': després de dir que no estava satisfet amb el servei d'atenció al client, prement el número 2 del telèfon és clar, un tal Gabriel J. es va posar en contacte amb mi per saber els motius del meu descontent. La resposta? Lo lamentamos, pero es lo que hay por ahora, estamos realizando numerosas pruebas en Catalunya pero ya sabe que la burocracia interna es lenta'. Li agraeixo la intenció, però no em soluciona res. I és qui hi ha qui diu, sense que li falti raó, que l'única empresa que funciona bé en aquest país és 'El Corte Inglés: si no está satisfecho con su compra, le devolvemos su dinero'. Com ha de ser.

Ticktackmerda

El primer assalt ha acabat amb derrota. Tres telèfons i Internet no han sigut suficients per comprar dues entrades per al concert de Bruce Springsteen al Palacio de los Deportes de Madrid. Aquesta vegada no passa per Barcelona, massa ben acostumats que estàvem, i ara tocava desplaçar-se, de la mateixa manera que molta gent de la resta d'Espanya ho ha estat fent els darrers concerts.

Una vegada més, el sistema de Ticktackticket (perdó, Ticktackmerda) ha fet aigües. En un de cada 50 intents he sigut capaç d'entrar a la web i omplir el formulari amb les meves dades personals, número de VISA, etc.. i quan ha estat hora de donar l'OK, la pàgina es penjava. Per telèfon, aquella veu tan 'amable' de Telefònica m'advertia que la línia 'estaba sobrecargada', 'que disculpara las molestias' i que 'llamara más tarde'. El més indignant de tot és que no és una falta de previsió dels organitzadors, perquè et pot passar la primera vegada però no la segona. I sinó és que ets burro. Així, portem almenys sis concerts de Bruce Springsteen i un d'U2 en què comprar una entrada a través d'ells ha sigut impossible.

Arà sortirà Doctor Music dient que han estat desbordats per les previsions i que ho lamenten molt, però ja som molts els qui afirmem que els de Ticktackmerda són uns incompetents i que algun dia hauran de respondre en concepte DE QUÈ cobren entre 7 i 10 euros por 'gastos de distribución' si són incapaços de preveure l'allau de peticions. D'això, en dic estafar.

Dimarts 9 d'octubre, segon intent per Bilbao. Em temo que es repetirà la situació.