Fi del Tomate

Podria haver titulat amb la broma fàcil amb 'Tomate maduro', 'Aquí no hay tomate', 'Tomate aplastado', 'El tomàquet s'ha assecat' i moltes d'altres que avui podem veure en els principals mitjans digitals. Però no, ja ho han fet d'altres . Es tracta d'un programa que 'ningú ningú' havia vist. Perquè, recordem-ho, estem en un país on tothom mira els documentals de la 2. Les últimes xifres d'audiència no eren gens despreciables –tot i baixar en els últims temps- tenint en compte que hi ha dos cadenes més, La Sexta i Cuatro, que ja competeixen de ple amb les que ja hi eren. Precisament per aquests acceptables índex audiència, ja ha donat peu a tot tipus d'especulacions en un època en què últimament la família reial estava sent tractada sense cap mena de respecte. L'ombra de la Casa Reial torna a planar sobre els despatxos dels directius dels mitjans de comunicació.

Però crec que més enllà continguts, ens hem de fixar en un format que ha fet història i que ocuparà un lloc a la història de la televisió espanyola. Per bé -per la seva agilitat, capacitat de crear suspens i tenir els espectadors expectants, mantenir sempre uns molt bons índex d'audiències-, o per mal – el poc respecte pels famosos com a persones, les demandes judicials, el poc rigor, la difusió de rumors falsos i d'especulacions, la poca professionalitat i el que més em dol, per la depreciació de la professió periodística (si és que no ho estava prou).

Als periodistes qui llegiu això, posaria la mà del foc que, en parlar de la professió almenys una vegada us han preguntat 'Com el tomate?' I clar, sap greu. D'acord que els perseguidors de famosos potser també són periodistes titulats, però no estan treballant com a tal. Ser periodista no és anar a emprenyar un famós i buscar el que venia el Tomate: fer-li perdre els nervis per després introduir el tan preuat subtitulet: 'El mal genio de una conocida cantante, político, tenista.... En unos momentos' amb el 'teléfono de aludidos' inclòs. I així durant més d'una hora llarga. El que haguessin pagat els productors i presentadors perquè l'al·ludit en qüestió truqués!! Els audímetres es fondrien literalment i el preu dels anuncis durant aquella franja es dispararien.

El Tomate se'n va divendres, però el CQC s'acaba avui. És un altre programa que en la seva primera època era brillant, agut. Aquest programa que primer tantes simpaties va despertar, després no es va saber 'matar-lo' a temps, per molt que aquest comentari dolgui a l'amic Fuentes. Tot i que s'ha de reconèixer que tenen reporters molt bons amb preguntes molt ocurrents i que només tenen una oportunitat per enganxar un polític, actor... al vol, també ha perjudicat la professió. Segons quin personatge públic està molt més a la defensiva quan veu tant de reporter 'impertinent' i que dificulta la feina al periodista 'seriós' (amb perdó de l'expressió) que es quedarà sense un tall de veu de la notícia del dia. També li anirà bé un 'cese temporal de su actividad' fins a al primavera.

Apunts de precampanya

La precampanya per a les eleccions generals del 9 de març avança a un ritme ràpid. A més velocitat, inclús, que els famosos 80 quilòmetres per hora. Rajoy i Zapatero, Zapatero i Rajoy, tant és, es disputen un electorat dividit i a la vegada, possiblement, desmotivat i fart que tot sigui estudiat i interpretat en clau política. Des de la segona línia, s'ho miren Llamazares, a l'espera de no clavar-se una patacada històrica que no relegui als comunistes nostàlgics a la història; i els nacionalistes catalans i bascos, amb l'esperança de fer de partits "bisagra" i que els seus desitjos siguin ordres pel nou president del govern, qui necessitarà aquests pocs vots de CiU, PNB i potser Coalición Canaria.

A molts no agradarà llegir això, però a hores d'ara veig molt més ben posicionat a Rajoy que Zapatero. La majoria d'enquestes assenyalen un empat tècnic o lleugera majoria per al PSOE. És un candidat que està tenint més quota de pantalla, que transmet optimisme per un futur complicat, diu sentir-se fort i millor que fa quatre anys i que vol arreglar els problemes del país. No sabem si és veritat, només ell i el seu "inseparable" Acebes ho podrien certificar . Però al ciutadà del carrer, aquesta seguretat i entusiasme li arriba, i si a més se li diu que rebaixarà els impostos de societats per a les pimes i empreses abans de l'estiu i que es preocuparà de l'economia, i no del debat de les nacions dintre de l'estat, això ven. I si li afegeixes, fa setmanes, que eliminarà l'impost de la renta als mileuristes (picada d'ullet als joves) i que farà del castellà la llengua vehicular de l'ensenyament, a més de criticar l'immersió lingüística a Catalunya, el resultat és un còctel triomfalista i que convenç a la resta d'espanyols, que són qui l'han de votar.

Per contra, Zapatero, a qui el seu somriure i "talante" ja no cola entre els catalans, va tirant dels anuncis televisius de l'AVE, que ja arriba a Andalusia i no a Barcelona; de les ajudes per a joves perquè puguin llogar pisos; i els xecs-nadó de 2.500 euros amb la coletilla 'Gobierno de España'. Els espectadors, uns quants, no són estúpids i saben separar PSOE de Gobierno de Espanya, Però d'altres no, i això és jugar brut. Aquest cap de setmana passat ha promès que, si guanya, tornarà 400 euros als contribuents (només si guanya eh! Que sinó se'ls queda l'Estat!!!). Això no és propi d'un partit d'esquerres i companys seus del seu partit i d'altres ja s'han encarregat de recordar-li. ZP s'equivoca en el seu plantejament, no ha de dir que 'tornarem aquests diners' sinó 'que els deixarem de cobrar'.

A més, fa poc reconeixia que va seguir negociant amb ETA una vegada trencada la treva. Desgraciadament, som pocs qui veiem bona voluntat amb aquest gest amb l'únic objectiu d'arribar a la pau, però a la resta d'Espanya és infravalorat, menyspreat i condemnat. Fa quatre anys, Zapatero engrescava uns quants catalans; ara ni al PSC ni a Montilla, que va ser ministre seu i pertany a l'ala més espanyolista del PSC. Fa quatre anys, va dir la cèlebre frase 'Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya'. Tu l'has vist? Jo tampoc. Fa quatre anys, els trens de Rodalies eren antics però funcionaven. S'han fet unes obres del TGV, necessàries i molestes, però hi ha hagut una ministra que ha tractat amb despreci i prepotència a milers d'usuaris que són els qui van a treballar cada dia molt aviat al matí per tirar endavant aquest país i pagar una morterada d'impostos, per entre d'altres, abonar-li el sou i el botox.

Fa quatre anys, Espanya va viure el pitjor atemptat de la seva història i va mobilitzar milers de persones abstencionistes a votar en un únic sentit, 'tots contra el PP', ergo, 'tots a votar el PSOE'. Precisament, per tots aquests desencants que he citat, molts d'aquests votants socialistes del 2003 no repetiran, o potser, si són dels que voten un dia PSOE i un altre PP, canviaran una butlleta per una altra. A més, no cal oblidar que en aquella ocasió els populars van treure més vots que mai, tot i les circumstàncies.

A ZP li tocarà somriure molt, repartir petons i abraçades a la gent gran, agafar a coll nens petits, i tenir molts gestos de complicitat amb l'electorat aquesta precampanya i campanya. I si vol tornar a la Moncloa, tindrà uns interlocutors molt durs com són CiU i ERC, que demanaran transferències i publicació de balances fiscals. I no cal oblidar que en molts aspectes PP i PSOE són el mateix...

El dia 9 de març a la nit, m'agradaria recuperar aquest post. Potser m'hauré equivocat –segurament- però és tal com ho veig avui, 29 de gener del 2008.

Sunscreen

YouTube - Sunscreen

De tant en tant, és recomanable fer-hi un visionat per carregar piles i tocar de peus a terra.

Comença l'any

El primer dia després de les vacances d'estiu o un dia com avui és quan comença l'any de veritat. Després de no només l'última setmana, sinó l'últim mes anant a mig gas, la gran majoria recupera el ritme de treball que l'ha de fer resistir fins a les vacances de l'estiu. Entre el pont de desembre, les setmanes prèvies a les festes, les festes en si, Cap d'Any i la primera setmana del 2008, ha fet que el país estigui gairebé aturat i només alguns serveis públics i les botigues hagin treballat al ritme normal o inclús superior. El que m'agradaria preguntar a qui m'ho pogués respondre és quanta competitivitat es perd a nivell internacional el fet que una quarta part de l'any (un mes al desembre i dos mesos a l'estiu) les vacances, d'altra banda merescudes, aturin el ritme de tot un país. Al cap de l'any, són molts dies i moltes hores; i les previsions per a l'economia global a curt i mig termini no ajuden a ser optimistes.

En el seu dia el Fòrum Carlemany va donar suport al conseller de comerç quan aquest va plantejar traslladar les festes intersetmanals a dilluns per evitar aquests ponts (el que a UK entenen com a Bank Holiday). Per al treballador suposaria el final d'un privilegi que només tenim Espanya, però també permetria tenir caps de setmana de tres dies més sovint. En un món globalitzat com el d'avui, tal com apuntava el manifest, la imatge que es dóna als socis o clients de l'estranger en ple mes de desembre és bastant lamentable. Al final, però, tot va quedar com un globus sonda, propi de molts governs, que segons la reacció que provoqui entre la ciutadania, es tira endavant o s'aparca. Un altre exemple va ser quan la consellera Geli va proposar que es pagués un euro a cada visita que es fes al CAP. Gran idea per descongestionar els centres i allunyar als pacients hipocondríacs. Un euro, lamentablement, no és res ja, i de seguida ens el gastem amb qualsevol tonteria, i invertir-lo en salut tampoc és cap bestiesa.

Molt bon any a tots. Avui, com deia al principi, comença l'any de veritat però també comencen moltes vides noves, amb nous estudis, noves feines, noves ciutats, etc etc... A tots, molta sort i també una salutació per a l'excompanya i col·lega d'aquest bloc que a hores d'ara deu estar volant cap a Santa Cruz i que periòdicament ens explica com li va la vida als States a través de la seva pàgina. Good trip back!