La BWR s'acaba

La Barcelona World Race (BWR) està arribant a la seva fi. Dels cinc participants que han sobreviscut a la volta al món sense escales, quatre ja són a casa. Als dos ja citats anteriorment en el post de sota, com el Paprec Virbac i l'Hugo Boss, cal afegir el Temenos II diumenge, format per la parella (de veritat) Dominique Vauvre i Michele Paret, i la parella (esportiva) Bubi Sansó i Pachi Rivero, a bord del Mútua Madrileña dimarts ja de matinada. Ara només falta l'Educación sin Fronteras.



Aquest havia de ser un dels actes més esperats pels aficionats i organització de la regata. L'arribada de la parella espanyola, que completava la seva primera circumnavegació, va passar desapercebuda. Ni organització ni aficionats van estar a l'alçada. Com comentava la setmana passada, s'ha perdut una ocasió d'or per promocionar Barcelona i la vela arreu del món. Barcelona no ha de ser només la capital del Barça i dels telèfons mòbils tres dies l'any. L'esport també ven i molt, i no sempre ha de ser el producte Barça que focalitzi tota l'atenció.

M'expliquen que en l'arribada dels dos espanyols només hi havia una setantena de persones, comptant organització i familiars. L'ambient era fred i plujós. En cap moment, els assistents van ser informats de on eren els regatistes o quan tardarien en arribar. La il·luminació, la justa. En aquest aspecte, cal aprendre molt dels francesos, ja que mig país s'hagués paralitzat i les televisions haurien connectat en directe per rebre uns herois. És que ho són. Estar tres mesos en alta mar, sense quasi veure terra, amb la companyia d'una sola persona; menjant lifiolitzats, sense quasi poder-se dutxar, dormint en intervals de tres hores i suportant uns índex d'humitat extrems, entre d'altres incomoditats. De moment, però, seguim idealitzant un col·lectiu d'onze milionaris amb calça curta a qui cada dia de la setmana se'ls dedica 15 minuts d'un informatiu per riure'ls les seves gràcies o pseudoanècdotes a les rodes de premsa.

Entre la setantena de persones que van esperar l'arribada del Mútua Madrilenya fins passdes les dues de la matinada, també hi havia la filla d'un conegut personatge del Polònia.

Les previsions per a l'arribada apunten el 26 de febrer. Tant de bo sigui així, cauria en dimarts i podria anar-hi!

Girona World Race

Encara sota l'impacte de l'espectacular sortida de la Barcelona World Race aquest diumenge al migdia, 24 hores més tard també he començat la meva volta al món particular. Es tracta de la competició paral·lela a través d'Internet, en què tothom qui vulgui pot participar des de l'ordinador de casa seva. De moment, ja som més de 2.000 els regatistes d'arreu del món que competim, inclosos els de veritat, que també ho fan virtualment. L'anècdota curiosa és que alguns participants virtuals han atrapat als reals i no sé si és gaire bon símptoma.



Sortint a la una del migdia d'avui dilluns al migdia, en quasi onze hores ja he remuntat 213 llocs i ja quasi estic entre els 500 primers. Es veu que hi ha la possibilitat de naufragar, així que aquesta setmana haurem d'estar atents perquè el Mediterrani és petit i a l'hora de passar l'Estret de Gibraltar es pot formar un petit tap.. ;-))

La gràcia està en trobar el rumb adequat i les veles apropiades segons la intensitat del vent i no sempre el camí més recte és el més ràpid.

Una vegada a l'Atlàntic, el barco ja anirà 'sol' ja serà qüestió d'anar baixant de latitud, fins a arribar a les calmes tropicals per anar a buscar posteriorment el sud de l'Índic, els '40 rugientes' i els icebergs...

Aquí estaré per explicar-ho des de l'ordinador de casa meva i amb la calefacció posada.