Bon Nadal!

Últimament aquest blog no ha rebut gaires visites. Gran part de la culpa la tinc jo per no anar actualitzant i això fa perdre la fidelitat d'uns pocs lectors. Però per als qui vegin aquest post, només els vull desitjar-los molt Bon Nadal i Bones Festes.

I sobretot, un record molt especial per a tots aquells que avui no celebrin aquesta festa tan intensament com els agradaria, ja sigui perquè són persones que viuen soles, enguany els falti un ésser estimat o perquè estiguin passant per alguna malaltia o circumstància personal adversa que els impedeixi viure amb plenitud aquest Nadal. A tots ells, molts ànims!

Estic aquí!

Aviat farà un mes de l'última actualització d'aquest blog. Espero no arribar a aquest lamentable rècord... L'autodisciplina no sempre és fàcil, i la renovació de continguts d'un bloc qualsevol ho demostra. Durant aquests dies han passat coses, algunes que mereixerien posts a part (com és el plural de post, per cert, postos?). La política espanyola crema els últims cartutxos d'aquesta legislatura, Ronaldinho seu a la banqueta, més entrades de Bruce Springsteen a la venda (quina ruina!), la BCN World Race, i per extensió el Live Skipper continua, i uns llargs etcètera, etcètera. En defintiva, tot segueix el seu curs, com la vida mateixa.

(Imatge del Veolia Environnement, sense pal i rumb a Austràlia)

Efectivament, segueixo amb la Girona World Race, passo menys fred que els actuals participants, que a hores d'ara estan a l'Oceà Índic amb temperatures sota zero, ones de més cinc i set metres i amb una humitat elevadíssima, passant fred de veritat i alguns, masses, trencant el pal o el timó, causes per les quals s'han hagut de retirar. Una vertadera llàstima, però és el que té anar sempre al límit... He aconseguit enganxar dos amics a aquest joc que van començar diverses setmanes tard i des de les Canàries (jo ho vaig fer des de Barcelona) i que poc a poc van avançant posicions a la classificació. Fins i tot, un d'ells, a part d'anar virtualment a Brasil, hi ha anat personalment!!

Escric aquestes línies una hora abans de fer el sopar de Nadal amb els companys de feina i que també servirà per acomiadar una companya, que de tant en tant té l'atreviment d'entrar en aquest blog i que coincidint amb l'inici del 2008 comença una nova etapa personal i professional. Els seus quasi excompanys la trobarem a faltar, perquè treballar amb amics abans que col·legues sempre és més fàcil. Molta sort!