48 hores després

Han passat ja dos dies des que es va celebrar Sant Jordi. En aquest dilluns semifestiu vam poder veure milers de roses i llibres, que esperem que algun dia siguin llegits i no fossin comprats per dir 'jo ja he complert'. I la veritat és que és el pitjor dia per comprar un llibre. D'acord que potser tens un descompte, però per què pagar de 16 a 20 euros per un llibre que abans d'endurte'l l'ha tocat mitja ciutat, ha llegit una pàgina a l'atzar i ha decidit que no se'l quedava?

És una bona ocasió també per passejar, no amb calma i sí amb empentes i trepitjades, per la Rambla de Girona. Totes les llibreries de Girona estan allà representades amb una parada, on els potencials compradors miren, trien, comenten, pregunten sobre les novetats editorials i les que no ho són tan. Vegi's, sinó, 'La catedral del mar' d'Ildefonso Falcones.

'Encara és hora que em llegeixi el llibre que em van regalar l'any passat, que ja n'haig de triar un altre', sentia comentar a un noi d'una trentena d'anys. Malament quan aquesta persona se sent obligada a comprar un llibre perquè toca i per imposició d'una diada comercial, i més malament encara quan sap que es quedarà a l'estanteria acumulant pols.

Aquest any també s'ha parlat, com no, dels llibres mediàtics. No ha sigut Buenafuente qui ha encapçalat les ventes, però sí Polònia i Pepe Rubianes. La colla de Toni Soler no s'amaga que han escrit/fet un llibre mediàtic, dels que s'aprofiten de sortir a la tele per promocionar-se. Bé, és discutible i mereixen potser un escrit a part. Però jo em pregunto, no és un llibre mediàtic el de Sergi Pàmies que surt sovint als Matins de tv3 i en diversos programes de ràdio parlant de televisió i el Barça? Ell també és un autor mediàtic, es passa al dia als mitjans, i en canvi no se'l critica per això.

És una diada comercial, sí. Els floristeries es forren i les editorials no diguem. Però també és una jornada amb molt d'encant: l'autèntic dia dels enamorats a Catalunya, i no el 14 de febrer, Saint Valentine's Day, i que per sort només una minoria segueix aquí.

Preguntava Josep Cuní aquest dilluns als seus telespectadors -ja sabeu, a través del MATINS.SI, MATINS.NO- si Sant Jordi havia de ser festiu (dia no laborable, perquè una festa ja ho és). Una gran majoria es decantava pel sí, però em quedo amb l'opinió de la seva companya, quan deia que la gràcia està en què és un dia laborable però amb els horaris permisius i en què sempre pots esgarrapar una horeta per gaudir d'aquesta festa. I és ben cert, i si no què passaria si Sant Jordi caigués en un dimarts o en dijous? La gent es quedaria a la ciutat per celebrar el Sant Jordi o s'agafaria un pont per marxar quatre dies? Sant Jordi no seria mai més el mateix, no trobeu?

De moment, tinc dos llibres per llegir. Un de l'incombustible i entranyable Josep Maria Espinàs, amb el seu 'Relacions Particulars' i 'Sayonara Barcelona' de l'últim Premi Sant Jordi, Joaquim Pijoan.