jueves, 26 de abril de 2007

Maragallada en l'era Montilla

Quina mena de polítics tenim? (i hem tingut). Com pot dir l'expresident de la Generalitat que va impulsar l'Estatut i que fins fa dos dies se'n felicitava, que la reforma del text no ha servit per a res? Després de sentir aquestes afirmacions, vaig pensar que el Maragall de veritat imitava el del Polònia i no al revés.

La Constitució no es podia modificar aleshores, tampoc es pot fer ara i no crec que els dos partits majoritaris espanyols ho tinguin com una prioritat màxima els pròxims anys. I Maragall ho sabia. Hagués estat molt millor pensar-hi abans per estalviar-nos boicots, l'augment de l'anticatalanisme arreu de l'estat, l'avançament de les eleccions, l'expulsió dels consellers d'ERC amb tot el trasbals que comporta per l'administració i la seva sortida també de la presidència de la Generalitat. I el que és pitjor: la desconnexió, total, entre governants i ciutadans. Aquesta fractura restarà oberta durant molts anys, i el primer símptoma va ser l'elevada abstenció en les darreres eleccions catalanes.


Això sí, el' millor capítol' està per arribar: la sentència del TC pot marcar un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya.

No hay comentarios: