Adéu a Piqué

Se'n va el millor polític del Parlament. I des d'un bon principi, espero que amb aquesta afirmació no se'm tatxi de 'pepero'. Però és el que penso. Se'n va el millor orador, el millor referent a Catalunya del què vol dir ser liberal i de centredreta sense que t'acusin de ser un feixista a les primeres de canvi, és a dir, un posicionament polític més en consonància amb les dretes europees com a Alemanya (Merkel), França (Chirac-Sarkozy), etc..

Ja quan es va aprovar l'Estatut, no li va fer fàstics i es va atrevir a dir que el finançament contemplat en el text el 30 de setembre recollia les seves propostes. Em va sorprendre molt veure'l brindar amb cava, davant tota la premsa gràfica, desitjant llarga vida al text. I és que en el fons, tot i votar No a l'Estatut, estic segur que, a títol personal, hauria votat afirmativament.

Tot això és molt arriscat tenint Acebes, Zaplana i Rajoy com a caps. I com aquestes, diverses 'sortides de to' pels 'jefes de Madrid', com que s'havia de cessar Acebes i Zaplana, va felicitar la selecció catalana quan va guanyar el mundial de hockey, va deslligar la treva d'ETA a Catalunya amb l'Estatut, i en definitiva, va fer esforços per acostar-se a qui no pensava com ell (o sí). Prova d'això, és que ha estat elogiat per tots els partits del Parlament pel seu 'tarannà', qualitat que no es pot dir de bastants ja excompanys de partit. I no és allò que qual algú se'n va o es mor es destaquen tots els mèrits, ja que han sigut moltes les vegades que els seus contrincants han separat les crítiques al Piqué polític al de Piqué persona.

També caldrà preguntar-se si és un missatge per a Rodrigo Rato, que no ha negat del tot que torni a la política com tampoc ha confirmat que s'incorpori a l'empresa privada. Tenen por a Gènova que els bons treguin als mediocres? Rato, com Piqué i segurament Gallardón, il·lustra aquesta dreta, liberal, més oberta de mires que l'actual PP.

Insisteixo que el Parlament i la política catalana perd un polític de 'talla', tot un exministre d'Indústria i Exteriors que al seu dia va entrar d'independent quan hauria d'haver-se passat a l'empresa privada per evitar allò que tants catalans s'han preguntat: 'Què hi fa un polític com vostè en un partit com aquest?'. Ara ja res, i de ben segur que a partir de demà li plouran ofertes. Molta sort!