Una hora de pedagogia catalana a TVE

Si fóssim a l'estiu estaríem a les portes d'un nou èxit musical que portaria per títol 'No me llamo José Luis, me llamo Josep Lluís aquí y en la China'.' que recorda al 'No me llames Dolores, llámame Lola' de Pastora'. Ahir, Josep Lluís, 'aquí i a la Xina', va ser la estrella del 'Tengo una pregunta para usted' de TVE i va tenir l'oportunitat d'explicar-se durant 35 minuts i justificar els seus anhels independentistes sense males paraules ni desqualificacions (i no com fan alguns sectors de la premsa nacionalista espanyola).

Val a dir també que l'auditori escollit per formular les preguntes a Josep Lluís, 'aquí i a la Xina', no va estar gaire a l'alçada, i li van posar les coses fàcils com quan es va voler fer demagògia amb la llengua. Va respondre a les provocacions i al rintintín de dos castellano-manxecs, precisament arrel del seu nom de pila, amb fermesa i contundència; així com també sobre la seva reunió amb ETA a Perpinyà, el major error de la seva carrera política i que li va costar el càrrec. 'Vostè hi era?', va preguntar Josep Lluís, 'aquí i a la Xina'. La noia valenciana que havia fet la qüestió va respondre que no, però 'que se ha publicado y se ha dicho...'. Aquí està el problema. Va quedar en evidència que el filtre utilitzat per molts espanyols per informar-se està massa brut i dir que Carod va pactar una treva només a Catalunya va ser una intoxicació majúscula, que de rebot va afectar al concepte que molta gent de l'estat té de Catalunya.

Vaig trobar a faltar preguntes sobre els beneficis, i també el cost, de la Fira del llibre de Frankfurt o d'un fet encara més recent: l'anunci als quatre vents que Catalunya disposaria d'un pavelló a la Biennal de Venècia, mentre a Itàlia ho desmentien. Aquest fet va comportar la dimissió de tot un exconseller en cap que –ahir, el mateix dia del programa- Carod va rebutjar. Malgrat la frase 'No me llamo José Luis', no hauríem d'oblidar que només 48 hores abans el Govern va fer una gran patinada amb aquest tema. Espero no ens quedem només amb l'anècdota.

L'altre moment cèlebre de la nit va ser la discussió de Duran Lleida amb una dona musulmana que reclamava l'ús lliure del vel a Espanya. Aquí, Duran va ser clar i directe, advertint que la resposta no agradaria: 'Si és per una imposició i perquè obliguen a les dones a portar-lo no hi estic d'acord i, a més, és un retràs cultural' i 'li demano que s'integri'. La dona insisteix que els seus fills són espanyols, i Duran li respon que aquí tenim una cultura diferent a la islàmica. Un diàleg de sords. En aquesta qüestió, el políticament correcte i la demagògia s'estan perdent i és hora d'afrontar aquest tema amb una legislació clara.

Duran va posar l'exemple de la seva dona, en cas que com a parella visquessin en un país musulmà. Ningú dubtaria que s'hauria de posar un mocador al cap per respectar la seva cultura. Per tant, els immigrants musulmans han de fer el propi aquí. I això no és ser racista, és ser just, perquè volent quedar tan bé es pot acabar imposant sutilment una cultura sobre l'altra.

Em temo que no tornarem a veure el 'Tengo una pregunta para usted' durant uns quants mesos perquè aviat vénen eleccions i els futurs programes podrien ser vistos com mítings encoberts. És d'esperar, però, que almenys una vegada el trimestre, els caps dels principals partits al Congrés, i d'altres que puguin tenir interès, vagin passant per l'interrogatori del poble, que els ha escollit, que els paga que n'espera resultats.