Desconeixem si França, ja com a estat, té informació confidencial sobre si el cas de l'Arca de Zoé només seria la punta de l'iceberg d'una trama il·legal de grans dimensions i si només cal aixecar una mica la moqueta perquè el prestigi de les ONG, franceses i europees en general, toqui fons. El president de tota una República Francesa no es pren la molèstia de fer 14 hores d'avió el dia abans de començar una visita oficial als EUA si no és per un assumpte sumament important per la nació i d'aquesta manera el viatge en si eclipsi el problema de fons. Dit d'una altra manera, l'objectiu pot ser que ens quedem tots amb l'anècdota del 'rescat' i no amb el que pugui haver-hi al darrera d'aquestes detencions.
Sospites a banda, no amaga el paper ridícul de Zapatero i Moratinos en aquest afer. I si no és així, així ho ha semblat, i aleshores el que els ha fallat és la comunicació a tots els nivells. Per què aquest cap de setmana ningú d'Exteriors ha informat de les gestions? Per què la companyia Girjet, com a part implicadíssima en tenir set treballadors retinguts, s'assabentava de tot a través dels mitjans? Per què amb les possibilitats que ens ofereix Internet Exteriors no publica al seu lloc web un comunicat felicitant-se de l'alliberament de les quatre compatriotes per, així, començar a dissimular la seva incompetència?
Sarkozy aterrava el diumenge a les nou del vespre, en punt, a la base aèria de Torrejón de Ardoz amb el seu flamant Airbus i les quatre hostesses espanyoles. El president francès va tenir el 'detall' de dir que Zapatero havia estat informat en tot moment de les seves intencions i que havia sigut una operació conjunta. Per què no l'acompanyava al Txad aleshores? De la mateixa manera que l'avió feia una escala a Madrid de tornada, també la podia fer d'anada. Per què al final, qui l'ha portat és Sarkozy, i l'avió que es veia al darrera durant la conferència de premsa era el de la República Francesa i no el de las Fuerzas Aéreas Españolas?
La legislatura s'acaba sense solucionar la gran assignatura pendent: la política internacional. El que els espanyols haguessin volgut en aquest cas són 'fets, i no somriures'. A tall d'exemple, l'únic diàleg que han tingut ZP i Bush ha sigut 'Hola, qué tal amigo? Muy bien', mentre que sí sembla que ens fan una mica més de cas en països de dubtosa reputació com Venezuela, a qui s'ha vengut armament; Bolívia, amb qui convé estar-hi bé per la implantació d'empreses del sector energètic, o altres països dels quals no s'arriba més enllà de les bones intencions de voler establir acords comercials, de diàleg i tot aquest seguit de paraules buides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario