Apunts de precampanya

La precampanya per a les eleccions generals del 9 de març avança a un ritme ràpid. A més velocitat, inclús, que els famosos 80 quilòmetres per hora. Rajoy i Zapatero, Zapatero i Rajoy, tant és, es disputen un electorat dividit i a la vegada, possiblement, desmotivat i fart que tot sigui estudiat i interpretat en clau política. Des de la segona línia, s'ho miren Llamazares, a l'espera de no clavar-se una patacada històrica que no relegui als comunistes nostàlgics a la història; i els nacionalistes catalans i bascos, amb l'esperança de fer de partits "bisagra" i que els seus desitjos siguin ordres pel nou president del govern, qui necessitarà aquests pocs vots de CiU, PNB i potser Coalición Canaria.

A molts no agradarà llegir això, però a hores d'ara veig molt més ben posicionat a Rajoy que Zapatero. La majoria d'enquestes assenyalen un empat tècnic o lleugera majoria per al PSOE. És un candidat que està tenint més quota de pantalla, que transmet optimisme per un futur complicat, diu sentir-se fort i millor que fa quatre anys i que vol arreglar els problemes del país. No sabem si és veritat, només ell i el seu "inseparable" Acebes ho podrien certificar . Però al ciutadà del carrer, aquesta seguretat i entusiasme li arriba, i si a més se li diu que rebaixarà els impostos de societats per a les pimes i empreses abans de l'estiu i que es preocuparà de l'economia, i no del debat de les nacions dintre de l'estat, això ven. I si li afegeixes, fa setmanes, que eliminarà l'impost de la renta als mileuristes (picada d'ullet als joves) i que farà del castellà la llengua vehicular de l'ensenyament, a més de criticar l'immersió lingüística a Catalunya, el resultat és un còctel triomfalista i que convenç a la resta d'espanyols, que són qui l'han de votar.

Per contra, Zapatero, a qui el seu somriure i "talante" ja no cola entre els catalans, va tirant dels anuncis televisius de l'AVE, que ja arriba a Andalusia i no a Barcelona; de les ajudes per a joves perquè puguin llogar pisos; i els xecs-nadó de 2.500 euros amb la coletilla 'Gobierno de España'. Els espectadors, uns quants, no són estúpids i saben separar PSOE de Gobierno de Espanya, Però d'altres no, i això és jugar brut. Aquest cap de setmana passat ha promès que, si guanya, tornarà 400 euros als contribuents (només si guanya eh! Que sinó se'ls queda l'Estat!!!). Això no és propi d'un partit d'esquerres i companys seus del seu partit i d'altres ja s'han encarregat de recordar-li. ZP s'equivoca en el seu plantejament, no ha de dir que 'tornarem aquests diners' sinó 'que els deixarem de cobrar'.

A més, fa poc reconeixia que va seguir negociant amb ETA una vegada trencada la treva. Desgraciadament, som pocs qui veiem bona voluntat amb aquest gest amb l'únic objectiu d'arribar a la pau, però a la resta d'Espanya és infravalorat, menyspreat i condemnat. Fa quatre anys, Zapatero engrescava uns quants catalans; ara ni al PSC ni a Montilla, que va ser ministre seu i pertany a l'ala més espanyolista del PSC. Fa quatre anys, va dir la cèlebre frase 'Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya'. Tu l'has vist? Jo tampoc. Fa quatre anys, els trens de Rodalies eren antics però funcionaven. S'han fet unes obres del TGV, necessàries i molestes, però hi ha hagut una ministra que ha tractat amb despreci i prepotència a milers d'usuaris que són els qui van a treballar cada dia molt aviat al matí per tirar endavant aquest país i pagar una morterada d'impostos, per entre d'altres, abonar-li el sou i el botox.

Fa quatre anys, Espanya va viure el pitjor atemptat de la seva història i va mobilitzar milers de persones abstencionistes a votar en un únic sentit, 'tots contra el PP', ergo, 'tots a votar el PSOE'. Precisament, per tots aquests desencants que he citat, molts d'aquests votants socialistes del 2003 no repetiran, o potser, si són dels que voten un dia PSOE i un altre PP, canviaran una butlleta per una altra. A més, no cal oblidar que en aquella ocasió els populars van treure més vots que mai, tot i les circumstàncies.

A ZP li tocarà somriure molt, repartir petons i abraçades a la gent gran, agafar a coll nens petits, i tenir molts gestos de complicitat amb l'electorat aquesta precampanya i campanya. I si vol tornar a la Moncloa, tindrà uns interlocutors molt durs com són CiU i ERC, que demanaran transferències i publicació de balances fiscals. I no cal oblidar que en molts aspectes PP i PSOE són el mateix...

El dia 9 de març a la nit, m'agradaria recuperar aquest post. Potser m'hauré equivocat –segurament- però és tal com ho veig avui, 29 de gener del 2008.