Fi del Tomate

Podria haver titulat amb la broma fàcil amb 'Tomate maduro', 'Aquí no hay tomate', 'Tomate aplastado', 'El tomàquet s'ha assecat' i moltes d'altres que avui podem veure en els principals mitjans digitals. Però no, ja ho han fet d'altres . Es tracta d'un programa que 'ningú ningú' havia vist. Perquè, recordem-ho, estem en un país on tothom mira els documentals de la 2. Les últimes xifres d'audiència no eren gens despreciables –tot i baixar en els últims temps- tenint en compte que hi ha dos cadenes més, La Sexta i Cuatro, que ja competeixen de ple amb les que ja hi eren. Precisament per aquests acceptables índex audiència, ja ha donat peu a tot tipus d'especulacions en un època en què últimament la família reial estava sent tractada sense cap mena de respecte. L'ombra de la Casa Reial torna a planar sobre els despatxos dels directius dels mitjans de comunicació.

Però crec que més enllà continguts, ens hem de fixar en un format que ha fet història i que ocuparà un lloc a la història de la televisió espanyola. Per bé -per la seva agilitat, capacitat de crear suspens i tenir els espectadors expectants, mantenir sempre uns molt bons índex d'audiències-, o per mal – el poc respecte pels famosos com a persones, les demandes judicials, el poc rigor, la difusió de rumors falsos i d'especulacions, la poca professionalitat i el que més em dol, per la depreciació de la professió periodística (si és que no ho estava prou).

Als periodistes qui llegiu això, posaria la mà del foc que, en parlar de la professió almenys una vegada us han preguntat 'Com el tomate?' I clar, sap greu. D'acord que els perseguidors de famosos potser també són periodistes titulats, però no estan treballant com a tal. Ser periodista no és anar a emprenyar un famós i buscar el que venia el Tomate: fer-li perdre els nervis per després introduir el tan preuat subtitulet: 'El mal genio de una conocida cantante, político, tenista.... En unos momentos' amb el 'teléfono de aludidos' inclòs. I així durant més d'una hora llarga. El que haguessin pagat els productors i presentadors perquè l'al·ludit en qüestió truqués!! Els audímetres es fondrien literalment i el preu dels anuncis durant aquella franja es dispararien.

El Tomate se'n va divendres, però el CQC s'acaba avui. És un altre programa que en la seva primera època era brillant, agut. Aquest programa que primer tantes simpaties va despertar, després no es va saber 'matar-lo' a temps, per molt que aquest comentari dolgui a l'amic Fuentes. Tot i que s'ha de reconèixer que tenen reporters molt bons amb preguntes molt ocurrents i que només tenen una oportunitat per enganxar un polític, actor... al vol, també ha perjudicat la professió. Segons quin personatge públic està molt més a la defensiva quan veu tant de reporter 'impertinent' i que dificulta la feina al periodista 'seriós' (amb perdó de l'expressió) que es quedarà sense un tall de veu de la notícia del dia. També li anirà bé un 'cese temporal de su actividad' fins a al primavera.