Gasol als Lakers

Una de les grans notícies de la setmana que hem deixat enrere és el fitxatge de Gasol per Los Ángeles Lakers. En els primers partits, ha signat unes actuacions brillants al costat d'un Kobe Bryant, qui ara ja no haurà d'aguantar amb tota la pressió de ser l'única estrella de l'equip.

I com sempre en aquestes casos, en les informacions que fan referència als catalans que triomfen en el món de l'esport (Puyol, Xavi, entre d'altres) i que també ho han fet amb la sel·lecció espanyola, surten els detractors de l'esportista. No perquè jugui malament, sinó per trair una bandera, un país. Només cal repassar els comentaris dels lectors en pàgines com l'Avui o El Mundo Deportivo. Si bé és cert que moltíssima gent li desitja el millor, uns quants l'insulten i li desitgen el contrari.

Pot ser que molta gent oblidi que la carrera d'un esportista d'èlit és curta, i per tant, és lògic que no s'entretinguin en romanticismes com el de jugar en una sel·lecció d'una nació sense estat. Si té un mínim d'ambició, jugarà amb la selecció que li toqui per donar un salt en el panorama internacional.

Des d'aquí, li desitjo tot el millor a en Pau Gasol, i tant de bo, l'any que ve puguem veure el seu germà i Rudy Fernández deixant el bàsquet català ben amunt als Estats Units. Hauríem d'estar orgullosos que aquests jugadors s'hagin format prop de casa i no entrar a valorar si són o menys catalans per haver vestit la samarreta de la sel·lecció espanyola. Molta sort a tots!