Una vegada Felipe González va dir que a la gent quan se'ls parla de dades i quantitats superiors als 1.000 duros 'es perd'. I gran part de les disputes dialèctiques han anat amb dades macroeconòmiques en mà i amb gràfiques ascendents o descendents, en funció de dels interessos particulars de cadascú i, sempre, 'segons dades oficials'. Totes elles contradictòries que fa que l'espectador desconegui qui li està dient la veritat i qui no.
Rajoy ha acusat Zapatero de ser culpable de la pujada de la llet, els cereals i els elements de primera necessitat. En una economia com és l'actual, global, la responsabilitat del preu dels aliments i el cost de la vida és relativament petita. L'actual president s'ha perdut en algunes xifres i no ha estat correcte, políticament parlant, quan ha dit que ara es començarien 100.000 habitatges de protecció oficial. La dada és que no s'inicï la seva construcció, sinó que ja haurien d'estar fets.
Molta tensió també ha generat el debat sobre ETA, sobretot quan Rajoy ha acusat d'agredir a les víctimes de la banda. Són acusacions molt greus i que mitjançant la desqualificació personal no hauria de portar Rajoy a la presidència. Les negociacions polítiques, o com n'hi vulguin dir, entre govern espanyol i ETA han existit sempre, i si el PP no ho vol reconèixer és perquè no li interessa.
He trobat a faltar més debat sobre la política internacional de l'executiu sortint. Si bé és cert que la sortida de l'Iraq va poder ser una decisió acertada, Espanya ha perdut pes en el pla internacional des d'aleshores amb l'ignorància dels Estats Units. I això és prou important com per discutir-ho.
Dos apunts importants més: Rajoy no té com a prioritat el transvasament de l'Ebre i ha reconegut que el castellà no està perseguit a Catalunya. Anem avançant. També ha recordat a Zapatero, com a exemple de l'antidemocràcia, el Pacte del Tinell, que exclou al PP de tot pacte polític. Aquest, no sense raó, ha sigut un cop per l'actual president al que no ha sigut respondre.
Aquests són quatre ratlles del que crec que ha sigut aquest cara a cara, el primer des de l'any 1993. Una cita que hauria de ser obligatòria en tota democràcia i que és motiu de normalitat que així s'hagi celebrat.
En definitiva, Rajoy haurà convençut als seus i ha perdut la primera semifinal de Champions. El seu rol era el d'explicar projectes de futur i il·lusionar a aquella massa clau i indecisa. Zapatero, estant a la defensiva i destacant els seus èxits, en tenia prou.
Nota: Deu minuts després de la finalització del debat, Cuatro i la SER donen guanyador, d'acord amb un sondeig d'Opina a Zapatero. De moment, sembla poc creïble, no sabem l'univers d'aquesta enquesta i en quina base es proclama guanyador a un o altre. Això sí, Rajoy, a la sortida, ha conversat amb la premsa, cosa que no ha fet Zapatero. Els petits detalls poden ser decisius, si després d'una cita com aquesta es dóna una imatge triomfalista davant dels mitjans (encara que n'acabi resultant el perdedor). Petits detalls, com els del principi, quan Zapatero deu haver començat una conversa banal amb el moderador Manuel Campo Vidal. La foto, demà, serà de Zapatero i Campo Vidal, mentre Rajoy mira sol a l'infinit amb un somriure artificial i aïllat, com es pot quedar ell i la dreta del país com no canviï les males companyies actuals.
