Els amics de la Pòrtulas

La setmana passada un company de feina va ser agredit a la sortida de la presó de Soto del Real mentre cobria la sortida de l'acusada per pertinença a banda anarquista, Núria Pòrtulas. En la sortida, els seus amics, enlloc d'estar pendents de la Núria, es van dedicar a insultar, amenaçar, coaccionar i agredir els mitjans de comunicació allà presents. Els mateixos que hores abans els havien convocat per donar testimoni de la posada en llibertat de la Núria P. i tancar un capítol important del procés; i els mateixos que durant mesos han demanat, mitjançant manifestacions dos dies per setmana pel centre de Girona, la seva posada en llibertat i que el procediment judicial no caigués en l'oblit.

Els denominats amics de la Núria, que per cert ella sabrà quina mena d'amistats té, són els mateixos que cada setmana s'han dedicat a cridar consignes a favor del que ells consideren 'llibertat' i en contra de presumptes actituds feixistes dels Mossos d'Esquadra. És que potser no és feixisme la manera que es van comportar? És que potser van deixar treballar amb llibertat els mitjans allà presents? Què amagaven? Si l'acusada és innocent, que el seu entorn actuï amb transparència, no?

A més, llibertat, quina llibertat? No serà la que tenien els habitants de Girona cada dimecres i dissabte a la vespre per cicular pel centre. És que a mi no se'm pot respectar el dret a la lliure circulació? Sóc lliure si haig de canviar l'itinerari previst perquè una trentena, sí una trentena de manifestants, tallin la carretera de Barcelona durant una hora? No voldria negar-los-hi el dret a la lliure manifestació, faltaria més, però aquest s'acaba quan comença la llibertat, de moviment i lliure circulació de l'altre. Entenc que si són 600 persones, puguin 'prendre el carrer', però no si són trenta.

De moment, deixem que la justícia es pronunciï definitivament, i que se li demanin responsabilitats si és declarada culpable o que l'estat li recompensi el 'mal tràngol' si és innocent.