Reset

Ja hem tornat de Menorca. Va ser ahir després de quatre dies i més de 300 milles a les nostres esquenes. La veritat és que ha sigut curt però suficient per desconnectar física i mentalment. La travessia d'anada va durar unes 19 hores, més o menys com la de tornada. Quedaven unes dues hores per arribar a la part nord de l'illa quan aquest monstre de Baleària que es veu a la fotografia ens creua a pocs metres de distància. Ja a l'horitzó es veia que era un barco gros. De la broma inicial del 'se'ns menjarà' vam passar al temor posterior que en algun moment pogués envestir-nos. Però bé, us ho puc explicar i això vol dir que no va anar a més, es va desviar del seu rumb –com havia de ser- i tot va quedar en una anècdota.


(Es dirigia directament a nosaltres. Va canviar el rumb i ho podem explicar)

Arribada a la Cala Pregonda al voltant de les tres de la tarda, descans d'un parell d'hores i posem rumb a Ciutadella, via cala Algaiarencs, on hi ha un bassal d'aigua dolça i la sorra de la qual diuen que té qualitat beneficioses per a la pell. No ho sé, ho haurem de provar el pròxim dia. Ja d'entrada a la nit i després de la salutació d'un grup de quatre dofins, arribem a Cala Blanca, prop de Ciutadella. La ciutat, en ple període de festes, té el port tancat per risc a les rissagues (tsunamis baleàrics). No sabem si és veritat o és per foragitar els visitants a les festes de Sant Joan d'un port molt limitat. El cas és que no podem entrar.

(Cala Blanca)

Passem la nit a Cala Blanca després de moltes hores sense dormir. Tenim un veí francès fan de Jacques Brel. És la nit prèvia a la revetlla de Sant Joan. Ja l'endemà, en sortir, topem –mai millor dit- amb el seu veler molt suaument per culpa d'una ratxa de vent. Es posa furiós i em diu de tot (portava jo el timó). Però jo des d'aquí, monsieur Roger, et dic que et bombin.

Navegadeta amb molt vent i poc mar fins a la cala Son Saura. La millor de totes, sens dubte, amb unes aigües de color turquesa espectaculars. Per cert, Saura, per als menorquins, és un noble de la illa i no un conseller d'Interior ecolotxista de debò. Anem fent la part sud fins a cala Galdana i saltem a l'altra part de Menorca, Mahó, després de quatre hores de navegació. Feia molt vent i molt fred: 'sort' que acabava d'arribar l'estiu!

(Son Saura)

A l'entrada del port de Maó, que és llarga com un dia sense pa, ens trobem un pobre home amb una barqueta d'uns quatre metres que ens demana ajuda perquè ha patit una averia. Vol que el remolquem a un costat del canal, perquè té por 'd'es barco, vindrà es barco', deia. Clar, es barco és el ferri de la Trasmediterrània, i a l'igual s'aparta per una barqueta de quatre metres. Aquest favor és de conseqüències nefastes. El que aquest senyor, força esquerp sigui dit de passada, no sabrà mai és que el nostre motor s'ha mogut de lloc a causa de la força en arrosegar la seva embarcació. Fa un soroll escandalós i no sabem l'abast de l'averia, la nostra és clar. Especulem sobre què hi feia allà mig aquest home, quasi fosc, i amb una barqueta tan petita. Cobra força que tingués un 'liu' perquè no dóna massa explicacions del què li passa o de com el podem ajudar. A ell que l'apartin d'allà mig, i 'gràcies, ja poden marxar'. Ah!... Ja ho entenc. Segur que li ha dit a la seva dona que estava en un bar veient la final de la Copa del Rei de futbol, i si la Trasmediterrània l'hagués esclafat, s'hagués destapat tot.

Baixem a terra per sopar intentant d'oblidar aquest contratemps. Sopar al moll i sessió de copetes en una terrasseta d'un pub de tres pisos amb vistes al port fins a quarts de cinc. L'endemà al matí, esmorzem ensaïmada, com no; comprada en un establiment de Mahó anomenat 'La Mejor'. Era molt bona, no sé si la millor, però molt bona. Trobem també, finalment, una bombona de càmping-gas, doncs se'ns havia acabat i no podíem cuinar plats calents...

En sortir del port, ens dirigim a l'illa d'en Colom, última parada abans d'enfilar el camí cap a casa. Es tracta d'una cala preciosa, amb una illa enmig, i que el govern de les Illes ha decidit protegir amb la instal·lació de boies i prohibint ancorar. M'agradarà veure què passa el mes d'agost. Allà s'hi poden arribar a concentrar centenars d'embarcacions i només hi ha una setantena de boies (tirant mooolt llarg)...

Passades les sis de la tarda, rumb 330 graus i vint hores de navegació. Tenim un altre contratemps (n'hem tingut forces en 4 dies). A l'anada, es va trencar una peça del pilot automàtic. Sort que aquests dies hem viatjat amb un veler amic, que ens guia i ens estalvia tenir la vista fixada en la brúixola. Tot i això, estar sense pilot automàtic vol dir que algú ha d'estar al timó tota l'estona, quelcom esgotador. El porto non-stop de quatre de la matinada fins a les nou del matí. Sens dubte, aquesta franja és la més 'emocionant' d'una travessia a Balears. Es passa del cel groc amb milions d'estrelles (moltes són fugaç, per tant, pots demanar milions de desitjos, algun es complirà suposo) a una espectacular sortida de sol. I això, a 100 quilòmetres de Menorca i a 100 quilòmetres de casa. No som res en la immensitat del mar, de veritat.

(sortida del sol a les 6 del matí)


Arribem a les dues en punt del migdia i posem punt i final a un viatge curt, intens, esgotador i amb un 'reset' mental culminat amb èxit. Serà qüestió de tornar-hi aviat, qui sap si el mes d'agost, i amb l'esperança de poder passar-hi més dies per descobrir els nombrosos racons de Menorca i tenir temps per comprar algun formatget, ensaïmades i sobrassades infinites.