Llegeixo amb molta tristesa que un dels símbols del colonialisme anglès, el vaixell Cutty Sark, ha desaparegut aquest dilluns a la matinada enmig de les flames. Construït íntegrament amb fusta, el seu destí estava clar amb el mínim contacte amb les flames. Per això, em ve a la memòria les vegades que, en la meva etapa a Londres, vaig estar davant d'aquest llegendari barco.
La primera vegada que vaig veure els tres màstils del Cutty Sark que sobresortien a la zona de Greenwich, al sud-est de la ciutat i a pocs metres del meridià zero, va ser dos o tres dies després d'aterrar a Londres. Anava amb en German, de Madrid; la Núria, de Montblanc; la Pipi, de Múrcia; la Fabiola, de Brasil i en David Poon, de Hong Kong. Aleshores estava en ple de procés adaptació a la ciutat i recordo aquella excursió amb especial apreci perquè m'ho van posar molt fàcil. La qüestió era passejar per aquest districte de la ciutat, visitar el meridià zero, la part financera, etc.. però un sempre es fixa amb el que li interessa i la presència del Cutty Sark no em va passar desapercebuda.
A Greenwich hi vaig anar tornant altres vegades. Només en una ocasió, amb motiu de la visita dels meus pares a Londres, vaig accedir al seu interior. Les reconstruccions eren perfectes i donaven una idea del què podia ser la vida allà dins durant les travessies entre la Índia i Anglaterra per transportar tè o entre Austràlia i Anglaterra en el transport de llana. Només el casc ha sigut testimoni, que per moltes reconstruccions ja no serà el mateix, de les infinites vicissituds en tots els camps, i començant pel propi barco i les tècniques de navegació, de la societat anglesa i mundial en els dos últims segles. I ara, tot ja és història.
Scotland Yard investiga si ha estat un incendi provocat. M'abstindré de dir el que s'hauria de fer amb els culpables en cas que es confirmi aquest extrem. Seria políticament incorrecte i potser podria anar a la presó, com en Sergi Pàmies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario